ALTIUS PIRINEUS

PIRINEUS ALTIUS

Senders estrets em fan avançar,

cap el bell índret de Colomers,

esquitxat de pins, avets i ginebrons,

a on esclaten els matissos del verd.

Obrint camí al Coll de Ratera,

se sent l’aigua cascadejar,

freda, gelada que s’endinsa a la terra,

com aquest sentiment d’afany al cor.

En aquest silenci, miratges de llibertat,

a on els crits de les marmotes, dames de la terra,

em fan tornar al lloc indómit

d’aquest Pirineu sublim i idíl.lic.

Tarteres nues, desolades,

com a nàufrags sense desigs,

cara al vent i al sol,

misteri de vides desertes.

Llacs plens de llum i claror,

repòs dels meus neguits,

pura font de vida renovada,

on dolça és l’abraçada cap aquests cims.

                       Amor al País, Colomers, 3 setembre 2011