ESTAT DESITJAT!!!

L'individu sovint té pors, resistències al canvi ja que s'instal.la en una zona de confort per fer sempre les mateixes coses que li porten a cometre els mateixos errors. Deslliurem-nos de la nostra motxilla pesada, amb treball i esforç i veurem que viure d'una altra manera és possible, els nens són els nostres mestres!!!Mirem el món amb la mirada d'un nen, pura innocent i també aventurera, buscant nous reptes, emprenen camins nous, sent responsables dels nostres actes, veient complits els nostres projectes, somnis u objectius. Ens caldrà il.lusió per compartir dies divertits i posant sempre el cor en tot el que fem, escoltant als altres, obrint portes, amb compromís, fent activitats solidàries i anant cap a la nostra illa del tresor particular, fruit de la nostra dedicació, anant cap a l'excel.lència i amb experiències inobidables
.
La foto que us poso  està feta a l'illa de Taquile al llac Titicaca. Aquesta mirada innocent, aquest somriure i bellesa interior i exterior és la que hauriem d'imitar, no us sembla?

Desprès de setze dies de sentir com viuen en un país tant àrid, de veure com es diverteixen, com treballen, de com comuniquen la seva cultura, de quines opcions polítiques i religioses tenen, de com la classe treballadora sobreviu, entro en contacte amb les restes arqueològiques dels Inques. Quina meravella, què sublim és l'emoció que sents en aquest paratge!!!!!

MÀRIUS TORRES, CANÇÓ A MAHALTA..., AL PRESENT...

Enguany és el centenari del neixement del poeta català Màrius Torres.
Va nèixer a Lleida al 1910 i va morir al Sanatori de Puig d'Olena al 1942. És de la generació d'escriptors que com Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Teixidor, B. Rosselló-Pòrcel i Rosa Leveroni i d'altres van viure la guerra civil a la joventut, cosa que va afectar a la seva creació.Es va posar malalt de tuberculosi als vint-i-cinc anys quan feia de metge a Lleida, va viure aïllat, a pesar d'aixó va dedicar temps a la seva obra literària. La seva obra és de caràcter intimista i simbolista.
El poema "Cançó a Mahalta" la trobem cantada per Lluís Llach, encara que el poema és molt més extens, la va escriure per a una noia que va conèixer al Sanatori.
M'agrada molt la seva obra i un dels poemes que es titula "Al present" on ens versifica el sentit de com hem de viure el Present, "despullat de somnis massa vells i de records ja lassos". El Present és "un moment que flueix, un present que s'eixampla"...
El que em fa pensar que hem de gaudir el present que és el que existeix sense pensaments passats, "ligero de equipaje", com diria Antonio Machado, "haciendo camino", i vivint amb la mentalitat nova i diferent de la que va crear els problemes que potser en teniem, i com diria Einstein "No es pot resoldre un problema amb la mentalitat que el va crear".La vida és un fluïr de fets als que hem de posar solució i tenir paciència, deixar anar les energies negatives i anar cap a la llum. Estar en Pau en el "ara".
Us recomano el llibre de Màrius Torres : "Poesies de Màrius Torres" de l'edit. Pagès.
Us poso uns versos de la "Cançó de Mahalta" :
"Corren les nostres ànimes com dos rius paral.les.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
ens separa una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau...."