UN BATEC DE VIDA
Al silenci d’una tarda d’estiu,
sento les esquelles llunyanes,
d’ovelles de ramats veïns,
buscant l’aliment a la canícula.
Els bels inarticulats del bestiar,
avisen de l’objectiu a complir,
sadollenar la fam per aquest jorn,
deixant els camps orfes de farratge.
Les orenetes i falciots volen, cerclant
i abeurant a la bassa els últims glops,
els tudons, les tòrtures, parrupen les notes,
dels acords de l’última jornada.
Estimo aquesta terra on habito,
a on el sol es filtra pel fullam verd,
amb reflexos tornasolats de vida,
bessant a la posta, en un ímpetu renovat.
Agost, a Can Quana, 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario