miércoles, 30 de mayo de 2012







Rakú, és una tècnica japonesa. Rep aquest nom d'una família que es dedicava a coure les peces i treure-les incandecents i fer desprès la cerimònia del té. Posteriorment es va introduïr el fumat i el summergir-les a l'aigua, emmirallant-se en els americans


Fent "El Camí de Sant Jaume" vaig aprofitar per visitar Buño i experimentar a un taller-escola de ceràmica.



A Cuba les peces les brunyen i les pinten sovint amb engobes. L'argila no té tant de ferro. Fan preciositats!!

A l'Ìndia, les dones són les que treballen a tots els àmbits, al camp, a la llar,a la costrucció, als tallers, fent combustible amb fems... i també la ceràmica. Tenen unes mans prodigioses a part de que l'home no s'implica. Couen les peces sumergides a la palla.

FENT RAKÚ AMB LA CHISATO




M'encanta fer ceràmica. Hi ha creativitat al fer les peces, disseny al pintar i màgia quan surt del forn!!! I el que estimula més és investigar!!!

domingo, 25 de marzo de 2012

CALA JOBERA

Esguardo aquesta imatge
amb l'ànima encesa, plena i exultant,
davant l'Univers encisador,
lluminós, obert i lliure,-el mar-.

Al turonet es dibuixa
el perfil inconfusible de Tamarit,
retallant el cel blau,
iniciant el mes de març.

Trenquen les ones,
a la balma oculta,
sota la muralla del castell
abancen besant i abandonant-se a l'orígen.

Sento la remor del mar,
penetrant als meus sentits,
amb el sol escalfant els cossos,
exposats als raigs primerencs.

miércoles, 8 de febrero de 2012

"Katmandú, un espejo en el cielo"

Capital del Nepal, a la vall banyada pel riu Vishnumati i amb temples budistes i hinduístes del S XVII. És a on va trobar el seu mirallal cel, es a dir el seu lloc a la vida, el sentit a la seva existència, la protagonista Laia, interpretada per l'actriu, Verónica Echegui, que broda el paper d'una mestra que trenca amb tot i es posa a donar classes, creant una escola pels nens de la casta més baixa, "els intocables". Està basada en fets reals, Victòria Subirana o Vicky Sherpa, dona destinada a treballar a una fàbrica i tenir fills a Ripoll, es fa mestra i marxa a ensenyar a Katmandú, cosa que ve fent des de fa vint anys. Desafia la mentalitat de les castes, perquè els intocables no tenen el dret ni els mitjans econòmics per accedir a la cultura ni a l'ensenyament, al pertenyer a una casta inferior. La Vicky s'adona de que és útil donant sentit a la seva vida.
La directora, m'agrada en sobre manera no nomès per ser dona i lliure, sinó per crear CIMA (Asociación de mujeres cineastas y de Medios audiovisuales), també per ser com és compromesa amb ella mateixa i amb els altres oferint-nos pel.lícules fascinants, controvertides i crítiques, em va encantar "También la lluvia" (2010).
D'altres pel.lícules com "Flores de otro mundo" (1999) i "Te doy mis ojos" (2003). Va començar com a actriu adolescent a "El Sur" i ha fet una gran carrera cinematogràfica i com a directora tenim la sort de que ens doni alló que desitgem!!!